La sordceguesa és una discapacitat que resulta de la combinació de dues deficiències sensorials (visual i auditiva), que genera en les persones que la pateixen problemes de comunicació únics i necessitats especials derivades de la dificultat per percebre de manera global, conèixer i, per tant, interessar-se i desenvolupar-se en el seu entorn.

Segons la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues, aquestes últimes vindrien definides com: «Són aquelles persones amb un deteriorament combinat de la vista i l’oïda que dificulta el seu accés a la informació, a la comunicació i a la mobilitat. Aquesta discapacitat afecta greument les habilitats diàries necessàries per a una vida mínimament autònoma, requereix serveis especialitzats, personal específicament format per a la seva atenció i mètodes especials de comunicació».

Algunes persones Sordcegues són totalment sordes i cegues, mentre que d’altres tenen restes auditives i/o visuals. En tot cas, l’ efecte d’ incomunicació i desconnexió amb el món que produeix la combinació de les dues deficiències és tal, que la persona Sordcega té greus dificultats per accedir a la informació, a l’ educació, a la capacitació professional, al treball, a la vida social i a les activitats culturals.

En el cas de les persones Sordcegues de naixement, o de les que adquireixen la sordceguesa a primerenca edat, la situació es complica pel fet que poden donar-se problemes addicionals que afectin la seva personalitat o conducta. Aquestes complicacions redueixen encara més les seves possibilitats d’aprofitar qualsevol resta visual o auditiu.

De tot això es dedueix que la sordceguesa és una discapacitat amb entitat pròpia i que les persones Sordcegues requereixen serveis especialitzats, personal específicament format per a la seva atenció i mètodes especials de comunicació per fer front a les activitats de la vida diària.

Aquesta conclusió porta necessàriament al reconeixement de la sordceguesa com una discapacitat diferent que resulta de la combinació de les dues deficiències sensorials i no com la suma d’ ambdues. Des d’ aquesta perspectiva la sordceguesa està reconeguda com una discapacitat específica. Així es recull en la DECLARACIÓ I/2004 del Parlament Europeu i en la Proposició No de Llei 161/000800 de Parlament Espanyol (28 de Novembre de 2005).