ASOCIDECAT
Associació de Sordcecs de Catalunya
El tacte
En el cas extrem, que és la sordceguesa total, el món de la persona queda restringit a només allò que pot assolir amb la punta dels seus dits. I és a partir de la punta dels seus dits, per on és possible tornar a fer créixer el seu món de nou.
L’adaptació i integració de les persones sordcegues es basa en la intensiva utilització de tots els recursos sensorials que encara posseeixen: restes visuals i/o auditives, tacte, olfacte, gust, però és el seu sentit del tacte el que adquireix una especial rellevància en les seves necessitats de comunicació, d’adquisició de coneixements i d’aprenentatge.
El tacte és un sentit que es pot desenvolupar i oferir més prestacions del que generalment es creu i pot ajudar-nos a recaptar també més informació. Dels cinc sentits tradicionals, el tacte és en realitat l’únic sense el qual no podríem viure. Imaginem per exemple, que no sentim la cullera que subjectem per menjar, la cadira en què ens asseiem, el llit on ens tendim o el terra que estem trepitjant. El tacte és el sentit que ens manté en constant contacte amb la realitat, ja que mentre la vista depèn dels ulls, l’oïda dels òrgans auditius, l’olfacte del nas i el gust de la llengua, el tacte, en canvi, s’estén per tota la nostra pell.
A través de la pell, rebem sensacions de pressió, fred, calor, etc. Curiosament, la part més sensible del nostre cos és la punta de la llengua. Si fem la prova, veurem que fins i tot és capaç de captar amb més precisió els punts del Sistema Braille, que la pròpia punta dels dits. Tots tenim la prova que el tacte s’utilitza com a mitjà d’obtenir informació ja des de molt primerenca edat, si recordem que els nens molt petits solen «explorar» els objectes portant-los a la boca.
Després de la punta de la llengua, la zona de major sensibilitat és la punta dels dits, i aquesta sensibilitat és el major tresor de què disposa una persona que és alhora sorda i cega.
La mà humana és un marrec instrument, del qual s’ha calculat que és capaç de realitzar uns 300 milions de posicions potencialment útils amb només els seus cinc dits.
D’això dona prova la gran quantitat d’alfabets manuals que hi ha al món, diferents d’un país a un altre.
A través de la mà no només és possible la comunicació, sinó que és un excel·lent mitjà d’obtenir informació. Potser en puguem prendre consciència, si ens aturem a pensar en la incomptable quantitat de coses que toquem al llarg d’un dia. Amb tota seguretat, pocs de nosaltres recordarem haver tingut contacte amb un objecte determinat, però la persona sordcega va desenvolupant el tacte com a centre d’informació. En aquest procés intervenen elements tan importants, com són la ment i la memòria.
D’altra banda, comptem amb el Sistema Braille, un excel·lent mitjà per accedir a la informació i a la cultura, com les persones invidents. A més pot ser en alguns casos el nostre vehicle per comunicar-nos i compartir informació a distància.
Una persona sordcega mai deixa de descobrir noves maneres d’utilitzar les seves mans, i a través de la pràctica perfecciona la concentració i la interpretació mental, a la qual desenvolupa nous hàbits musculars, nerviosos i cerebrals, que facilitaran la seva capacitat per a la comunicació amb els altres i faran que pugui desenvolupar-se amb habilitat en el seu entorn.