La sordceguesa presenta unes característiques molt diferents, sobretot segons l’edat en què apareix.

En el cas de les persones amb sordceguesa congènita la tasca fonamental és la de construir el món en la ment de l’infant. En el cas de la sordceguesa adquirida, tenim, en canvi, la tasca de reconstruir de nou un món ja conegut.

Les persones amb sordceguesa adquirida han tingut ja experiències visuals i/o auditives i han adquirit un bagatge de coneixements. A més, tenen una clara consciència de la pèrdua sensorial, ja que han perdut el sentit en què s’estaven donant suport abans, o bé, han perdut tots dos alhora.

Tant la sordceguesa congènita com la sordceguesa adquirida poden, al seu torn, subdividir-se en altres grups, segons factors com: l’edat d’aparició, el grau de lesió en cadascun dels sentits, l’etiologia, el nivell intel·lectual i cognitiu, l’existència d’altres malalties o d’altres discapacitats associades, etc.

Si recordem que els recursos i estratègies que utilitzen les persones que només han perdut un dels dos sentits es basen, precisament, en la intensiva utilització de l’altre, veurem molt clar que la combinació de les dues lesions fa de la sordceguesa una discapacitat única, que hem de veure com un tot, perquè crea problemes específics, la resolució de les quals requereix estratègies diferents i serveis específics.

Aquests problemes són fonamentalment: la mobilitat, l’ accés a la informació i molt especialment, la comunicació.

No es tracta només de la comunicació amb els altres, sinó també de comunicar-se amb l’entorn, saber què està passant al voltant.

No tenir un coneixement immediat del que passa i del que es diu en l’ entorn, produeix un canvi radical en totes les estructures de la vida d’ una persona: físic, psicològic, cultural i social.

Per tant, les persones sordcegues tenen necessitats i requereixen serveis específics que les contemplin.

La coordinació dels programes individualitzats és fonamental per al futur de les persones sordcegues. I dins d’ aquesta perspectiva, els serveis que es necessiten bàsicament són:

• COMUNICACIÓ

La qualitat del programa depèn de la qualitat del desenvolupament de la comunicació. Les persones sordcegues no només necessiten desenvolupar una via de comunicació, sinó també desenvolupar al màxim els sentits que posseeix i les habilitats comunicatives amb el públic.
Un sistema pot ser més apropiat per a un individu o un altre, però no obstant això, és essencial l’ ensenyament del major nombre de mètodes de comunicació possible, per tenir la possibilitat de comunicar-se en el major nombre de situacions possibles.

• REHABILITACIÓ

Programes de rehabilitació: orientació i mobilitat, activitats de vida diària, vida independent, que inclouen, entre altres aprenentatges: l’ ús del bastó, el maneig dels diners, maneig de la casa i cuina, compres, comunicació amb el públic, sistemes per obtenir informació de l’ entorn, etc.

• SUPORT PSICOLÒGIC

Acceptació de la discapacitat i desenvolupament d’ actituds positives.

• MITJANS TÈCNICS I TECNOLÒGICS

Ús d’ avisadors de sons ambientals, alarmes, dispositius per a la comunicació i telecomunicació, ordinadors, etc. Aprenentatge de tecnologies específiques i de suport que ens ajudin a accedir a la informació i ens permetin la comunicació a distància, etc.

• EDUCACIÓ

Adaptació curricular, major temps per a la formació, atenció primerenca de l’ infant sordcec. Completar o continuar l’ educació i mantenir la independència, accés a altres programes de formació i a l’ educació superior.

• FORMACIÓ PRE-VOCACIONAL, VOCACIONAL I OCUPACIÓ

Formació laboral i col·locació. La rehabilitació d’ una persona només pot acabar quan aquesta s’integra plenament a nivell laboral i social. Adaptació del lloc de treball, etc.

• SERVEIS DE SUPORT

Guies-intèrprets, mediadors/es i persones voluntàries.

• ALTERNATIVES DE RESIDÈNCIA

Segons els casos, necessitaran alternatives residencials, com: pisos tutelats , viure en apartaments amb suport, viure a la comunitat independentment, etc.

• LLEURE I TEMPS LLIURE

Activitats socioculturals. La població sordcega viu molt dispersa i té molt poques oportunitats per interactuar entre ells i amb els seus semblants. El contacte i les activitats entre ells mateixos contribuirà al desenvolupament de la seva pròpia identitat i en l’ eficàcia del programa de rehabilitació, doncs necessiten la recreació i la interacció com qualsevol altre grup social.

En conclusió, les persones sordcegues tenen necessitats especials i el seu futur dependrà de la qualitat i la quantitat dels serveis que permetin cobrir aquestes necessitats bàsiques.