ASOCIDECAT
Associació de Sordcecs de Catalunya
Sistemes de comunicació
Alfabètics
Són aquells que es recolzen en el lletreig del missatge. Habitualment més utilitzats per persones sordcegues que, essent usuàries de la llengua oral, les seves dificultats auditives i visuals li impedeixen rebre i comprendre el missatge pel canal auditiu, i tampoc poden recolzar-se o comprendre’ l pel canal visual a través de la lectura labial.
Els sistemes alfabètics són els més indicats per comunicar-se amb persones cegues que perden l’audició i en general per a totes aquelles persones que adquireixin la sordceguesa sent la llengua oral el seu sistema de comunicació habitual, bé perquè sent cegues adquireixen la pèrdua auditiva o fins i tot perquè sent sordes utilitzen habitualment la llengua oral per comunicar-se, tant expressivament com receptivament (lectura labial).
A nivell nacional els sistemes alfabètics més utilitzats per les persones sordcegues són:
- SISTEMA DACTILOLÒGIC:
Consisteix a parlar mitjançant canvis de posició dels dits que s’ acompanyen de lleugers moviments de la mà. Cada lletra té una forma que es fa sobre el palmell de la mà de la persona sordcega.
Durant molt de temps es va conèixer com a sistema de comunicació per a persones sordcegues per excel·lència perquè va ser l’utilitzat per Anne Sullivan per ensenyar a Helen Keller.
L’alfabet actual amb poques variacions va ser introduït per l’espanyol Juan Pablo Bonet el 1620 per utilitzar-lo en l’educació d’una persona sorda. En la versió tàctil per a les persones sordcegues espanyoles s’adapta cadascuna d’aquestes configuracions a la recepció tàctil sobre el palmell de la mà de la persona sordcega.
Permet la transcripció literal lletra a lletra del missatge amb les mateixes estructures lingüístiques del codi fonètic-auditiu. És un mètode analític que requereix una bona capacitat de síntesi per integrar la paraula i bona capacitat de discriminació tàctil.
Aquest sistema presenta diferents variacions a cada país, així per exemple podem trobar l’alfabet LORM (República Txeca i alguns països de parla alemanya), el MALOSSI (Itàlia), alfabets bimanuals (Anglaterra, Dinamarca, etc).
- MAJÚSCULES SOBRE EL PALMELL:
Consisteix a anar escrivint sobre el centre del palmell de la mà de la persona sordcega amb l’ índex cadascuna de les lletres que componen les paraules en majúscules, una sobre l’ altra.
És el sistema més útil per comunicar amb persones que han adquirit la deficiència visual i l’ auditiva durant el transcurs de la vida. Sol ser per tant un primer sistema de comunicació per a persones coneixedores de la llengua oral i que a causa de la pèrdua visual tardana coneguin la grafia i la forma visual de les lletres majúscules de l’ alfabet. A més, per a aquestes persones sordcegues aquest sistema els suposa un recurs molt útil per comunicar amb la resta de la societat oient i el públic en general.
- MAJÚSCULES SOBRE EL PALMELL:
Es pren el dit índex de la persona sordcega i s’escriu amb ell, com si d’un llapis es tractés, el missatge que es vol transmetre. Es pot fer en l’ aire o sobre una superfície.
És la primera manera de comunicar amb persones que queden sordcegues sobtadament.
No Alfabètics
Els sistemes de comunicació No Alfabètics es basen en la transmissió del missatge, concepte o idea a través d’ un signe o paraula. Poden tenir una estructura més o menys formal, i en tots ells es duran a terme les adaptacions oportunes perquè la persona sordcega pugui rebre adequadament el missatge, bé sigui pel canal visual, el tàctil o l’ auditiu.
- LLENGUA DE SIGNES:
La Llengua de Signes utilitzada per les persones sordes.
Segons la «Llei 27/2007 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues» es defineixen les Llengües de Signes com «Són les llengües o sistemes lingüístics de caràcter visual, espacial, gestual i manual en la conformació dels quals intervenen factors històrics, culturals, lingüístics i socials, utilitzades tradicionalment com a llengües per les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues a Espanya».
La persona sordcega tindrà necessitat de rebre el missatge a determinats aspectes que es tindran en compte per a una comprensió satisfactòria: realització dels signes a una distància més gran (perquè aquests entrin dins del seu camp visual), a un ritme més lent, i en unes condicions de lluminositat que afavoreixin la comprensió (enfront de la llum o molt poca llum, anit, etc), contrast entre les mans i la roba de la persona que li signa, etc. A totes aquestes adaptacions per poder rebre el missatge adequadament se li denomina LLENGUA DE SIGNES EN CAMP VISUAL.
Si les dificultats visuals de la persona sordcega són més grans potser requereixi donar suport a una mà al canell del seu interlocutor per donar suport tàctilment la recepció del missatge.
Quan la persona és sordcega total o la seva resta de visió és mínim, necessita col·locar les seves mans sobre les de qui li agrada per poder percebre el missatge, parlem llavors de LLENGUA DE SIGNES TÀCTIL O RECOLZADA. En aquest cas, les mans de la persona sordcega es col·loquen penjades (a tall de perxa) en l’angle format entre el polze i l’índex del seu interlocutor per seguir el missatge.
És fonamental considerar que ens estem referint a una llengua el canal de transmissió de la qual és molt diferent del que les persones oients estem acostumats a utilitzar.
S’estructura de manera diferent a l’oral, considerant un espai determinat, uns moviments concrets, acompanyat tot això d’ expressions facials i corporals variades, que a més en el cas de les persones sordcegues ha de ser captada a través del tacte.
- LLENGUA ORAL:
Per a moltes persones sordcegues la llengua oral serà el sistema de comunicació habitual. Podrà continuar sent el seu sistema de comunicació expressiu sent sordcega encara que per rebre els missatges hagi de recórrer a algun sistema de comunicació alfabètic. Si no és el cas, perquè les seves restes d’ audició siguin prou funcionals per permetre-li la recepció auditiva, és possible que pugui seguir utilitzant la llengua oral per rebre els missatges auditivament, però necessiti adaptacions per poder continuar fent-ho.
Aquestes aniran des dels pertinents ajuts tècnics auditius (audiòfons, implants coclears, etc) fins a aquelles relacionades amb les característiques pròpies del missatge i les condicions en què es rep el mateix: to de l’interlocutor, volum, soroll ambiental, posició de l’interlocutor, distància al mateix, recepció per l’oïda millor en cas que n’hi hagi, etc. També és possible que la persona sordcega que es comuniqui oralment tingui restes visuals suficientment funcionals per permetre-li recolzar-se en la lectura labial per rebre el missatge.
- BIMODAL:
- DACTYLS:
En el cas de les persones sordcegues, aquest sistema de comunicació pot ser molt efectiu, ja que es combina el dactilològic amb signes presos de la Llengua de Signes Espanyola adaptats tàctilment en la seva realització al palmell de la mà. Ofereix una velocitat de transmissió del missatge per a l’interlocutor ben entrenat gairebé similar al de la llengua oral. Es pot utilitzar pedagògicament com a sistema per introduir estructures de llengua oral i és adequat com a sistema de comunicació per a persones amb sordceguesa adquirida després del desenvolupament del llenguatge o per a persones cegues que perden l’ audició.
Aquest sistema va ser desenvolupat per Daniel Álvarez des de la seva experiència com a persona sordcega, i finalment, va ser l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya (ONCE) qui va completar el projecte. Actualment, hi ha una pàgina web i una aplicació per a mòbils per a poder consultar els signes d’aquest sistema.
Codis d'escriptura
Hi ha també altres formes de comunicació a través de l’escriptura, ja sigui en paper en tinta (si hi ha resta visual), en Braille o bé sobre dispositius mecànics o electrònics que ho permeten.
Existeixen a més unes tauletes de comunicació en les quals estan impreses les lletres majúscules en vista i relleu ben contrastades sobre el fons i sota la seva transcripció en Braille, de manera que agafant el dit de la persona sordcega i fent-la tocar les lletres que componen el missatge pugui comprendre’l.
La transmissió del missatge és molt lenta i implica que la persona sordcega tingui bona discriminació tàctil i estructures orals desenvolupades.
Algunes persones sordcegues utilitzen també targetes de comunicació per donar missatges puntuals a altres persones. Generalment porten el missatge imprès: p. exemple «PER FAVOR, AJUDI’M A CREUAR». En ocasions la persona sordcega pot escriure en el moment el missatge que necessita, que ha de ser clar i directe de manera que admeti com a única resposta l’ acció suggerida.
ALTRES SISTEMES I RECURSOS DE COMUNICACIÓ
El Tadoma és un mètode per aprendre a parlar per mitjà de la vibració però alguns sords l’utilitzen com a mètode per entendre el discurs d’altres.
El nen o la persona sordcega que està sent ensenyat amb el mètode Tadoma ha de situar una mà o millor, al principi totes dues, a la cara del parlant. Posa els seus dos polzes lleugerament sobre els llavis i enfront d’ ells i els seus dits petits al llarg dels ossos de la mandíbula i els restants dits a les galtes.
En els sons vocàlics l’aire ve des dels pulmons a través de les cordes vocals i troba el seu camí exterior, sense cap obstacle a través de la boca. La diferència entre un so vocal i un altre s’aconsegueix obrint la boca més o menys i donant forma als llavis.
Els sons consonants es generen interrompent la sortida de l’aire amb els llavis, llengua i dents.
La classificació dels nostres fonemes consonàntics pot donar-nos idea de la informació que pot rebre el nen amb les seves mans sobre la boca, muscleres i maxil·lar del parlant.
És un mètode interessant per estudiar, com a mitjà de desenvolupament de parla. Com a sistema de comunicació és complicat perquè a més de la necessitat d’ una gran habilitat tàctil de discriminació, es planteja la dificultat que l’ interlocutor no habituat permeti que li posi la mà sobre la boca.
Els ajuts tècnics i les noves tecnologies en general, no sent sistemes de comunicació pròpiament dits, ofereixen a les persones sordcegues una sèrie de recursos tecnològics que li permeten accedir a la comunicació a distància a través d’ Internet per mitjà de l’ ús d’ ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, etc, convenientment adaptats amb les adaptacions tiflotècniques necessàries per a cada cas.
En funció de les restes visuals i/o auditives i el canal sensorial prioritari per a l’accés a la informació (visual, auditiu o tàctil – Braille -) es podrà compartir informació i comunicar-se a distància amb la resta de la societat, i en funció de les possibilitats que la seva visió li permeti, a través de la comunicació textual o signada.
Ens trobem amb situacions comunicatives on la tecnologia adaptada podrà ser una eina molt adequada per a la transmissió d’ informació i un recurs molt útil que permeti la comunicació entre les persones sordcegues i les persones oients. Cada dia són majors els recursos comunicatius que en aquest sentit van tenint les persones sordcegues gràcies a l’avanç de la tecnologia en general i de l’accessibilitat a la mateixa en particular.